El confinament ens fa pensar, per què tenim hores per fer-ho. Pensar en el futur incert a vegades fa por. Nosaltres tenim la sort de poder treballar amb un ordinador i fins i tot amb un mòbil. Ens hem vist afectades per aquesta crisis però en un grau molt menor que altres autònoms.
Tenir el local en obres i sense saber quan podrem seguir és un maldecap però som afortunades un cop parles amb persones amb les que estaves treballant fa just uns dies: pintors, paletes, electricistes… Tots parats, atrapats de mans i peus sense poder seguir fent feina. Ho veus amb perspectiva i penses que això es el que ha de passar, no poden sortir perquè ens hem de quedar tots a casa, però llavors els escoltes parlar i ho entens. És molt dur. Com els pots convèncer a no continuar treballant quan hi ha factures a pagar i ningú et dona solucions?
Estem a favor de quedar-nos a casa, les obres estàn parades al 100% fins que ens donin el vistiplau de seguir, però es necessari oferir vies a aquelles persones que no poden continuar degut a tot això.
Els autònoms sempre hem sigut vulneravles. Lluites dia a dia, a tota hora per aconseguir els objectius, i ara més que mai s’han de trobar maneres de veure aquest futur encara incert sense por i amb esperança.